2014: 30 anys d’acció social al barri

Josep PuyolBenvolguts, benvolgudes,

Enguany la família Escó hem celebrat els nostres primers 30 anys. Tot va començar l’estiu de l’any 1984, quan arran d’un greu brot de tuberculosi, es va detectar que molts dels afectats eren infants, especialment residents al barri del Raval de Barcelona. Calia actuar per tal de pal·liar les nombroses mancances de tot tipus, no només sanitàries sinó socials en un sentit ampli, d’un dels col·lectius més vulnerables de la nostra societat.

Sota l’empara de la Vicaria Episcopal, mitjançant la Parròquia de Sant Agustí, el vicari episcopal mossèn Josep Maria Juncà i Ramon i la senyora Cecília Bosch i Nuri, amb el suport pedagògic de Sor Àngela, Filla de la Caritat, i del Secretariat de la Marginació com a aglutinador de les diverses entitats socials d’Església vinculades a la Diòcesi de Barcelona, varem fer les primeres passes per actuar. En primer lloc, comparèixer al Ple Municipal del Districte de Ciutat Vella, tot denunciant el gravíssim problema que havíem copsat, una xacra que es veuria agreujada a l’estiu atès que aquests infants, tot i que se’ls havia assistit des de l’administració pública en una part de les seves nombroses carències mitjançant la concessió de beques per al menjador escolar, amb l’arribada del mes de juliol quedarien desemparats pel fet d’estar tancats els col·legis públics durant tot el període de vacances.

Inspirats per una profunda convicció de compromís cristià de servei a la comunitat vam decidir fer una proposta innovadora i arriscada mitjançant un Pla de Viabilitat, amb el qual ens oferíem per a gestionar un Casal urbà d’estiu, mitjançant el suport de voluntaris i voluntàries, tot sol·licitant la cessió d’ús d’una escola municipal habitualment tancada durant les vacances.

Davant la nostra proposta el regidor municipal Il·lm. Sr. Pau Cernuda, va donar ple suport a la iniciativa i va acordar cedir l’ús temporal del Col·legi Públic Milà i Fontanals a més d’un modest suport econòmic per endegar la logística del Casal. Havia nascut el Casal d’Estiu de la Fundació Escó.

Teníem molt clar que el nostre propòsit era oferir un servei respectuós amb la dignitat de la persona, allunyat del paternalisme, que donés prioritat a aspectes cabdals i urgents per als nens i nenes de les famílies més desafavorides com l’alimentació i la higiene, però també l’educació en el lleure i en l’esperit cristià de la companyonia i el respecte mutu.

Varen ser uns temps realment difícils, però plens de Gràcia. Cada setmana apareixien nous voluntaris animats pel compromís social i la solidaritat. Aportant valors, hàbits i alegria a centenars de nens i nenes de procedències i cultures diverses enmig d’un context urbà i socioconòmic complex.

Els cinc primers anys del Casal d’Estiu d’Escó van representar tot un repte. Varen ser anys complicats on poc a poc varem donar forma a un projecte il·lusionant amb molt d’esforç i dedicació, però alhora van ser anys molt gratificants. El van fer possible majoritàriament el compromís de moltes congregacions i ordes religioses presents a Barcelona i, molt especialment, un gran nombre de voluntaris de totes les edats.

Simultàniament al Casal d’estiu es varen anar creant diferents serveis per intentar donar resposta, dins les nostres limitacions, al munt de dèficits socials detectats al barri del Raval i en aquest punt varem prendre consciència de la necessitat de cercar persones amb cert grau d’especialització en diferents vessants d’acció social . La primera persona que es va cercar va ser el recordat Pare Jordi Ginestà (SJ) tot demanant al Pare Provincial de la Companyia de Jesús la dedicació a la entitat, ja que feia poc havia vingut a viure a un barri proper (El Poble Sec).

La generosa cessió de la Companyia i la seva gran capacitat de mobilitzar joves, va donar una nova forta embranzida al nostre projecte. Calia doncs garantir la seva continuïtat i per a fer-ho es va enfortir la situació jurídica de l’entitat tot vetllant per la transparència, decidint constituir-la com a fundació privada. D’aquesta forma va néixer la Fundació Privada Escó l’any 1991, com a continuadora del Casal d’estiu.

Varem poder comptar per donar impuls a la Fundació Escó, a més dels fundadors Mossèn Juncà i Cecilia Bosch, amb la inestimable implicació de Rosa Jover, amb una dilatada experiència com a monitora i mestra d’infants amb especials dificultats educatives. Així doncs van confluir tot un seguit de persones amb un compromís de fe, una forta implicació i experiència en l’activisme social, entre d’altres: Jordi Ginestà, amb unes grans aptituds de motivació; Oriol Xirinacs (Secretariat de la Marginació), reconegut especialista en el sector de la lluita contra l’exclusió; Adrià Trescents i Antoni Palom (Germans de l’Escoles Cristianes de La Salle), que comptaven amb una gran experiència en l’educació infantil; Rosa Ballús (Escolàpia i mestra), amb una estreta vinculació de molts anys amb el Casal d’Estiu.

La Fundació Escó esdevingué una realitat consolidada. Una realitat oberta a la participació de totes aquelles persones , institucions, entitats, congregacions i ordes religioses que hi vulguin treballar colze a colze, amb un esperit de recolzament a la persona necessitada.

També l’han fet possible al llarg de tots aquests anys els diversos presidents que l’han representat institucionalment i, al capdavant del seu Patronat, han impulsat el treball de la fundació: la senyora Cecília Bosch (cofundadora del Casal), la senyora Rosa Jover i també amb gran entrega el darrer president el senyor Pau Robert.

Cal fer esment especial a les diferents direccions successives de la Fundació Escó que han dut a terme la complexa gestió de les tasques diàries del Casal d’estiu i dels altres serveis organitzats per la fundació: la senyora Cecília Bosch, la senyora Maria Dolors Albertí , la senyora Irma Rognoni, la senyora Chelo Rull i la senyora Beatriu Fernández (actual directora), que més enllà de la seva professionalitat li han aportat molta entrega i qualitat humana.

Volem destacar la presència en el record de persones insignes que ja no estan entre nosaltres i han deixat una profunda petjada en el caràcter de la Fundació Escó com Laia González, periodista de renom del Diari AVUI que tant va ajudar a divulgar la nostra tasca; el Pare Jordi Ginestà (SJ); el Germà Joan Lluís Casanovas (Salesians); el Pare Paco Garcia (ànima de l’Associació Dit i Fet, dels Filipons); el Pare Hilari Alcaraz (Escolapis); Pepe Ituarte (SJ); el Germà Ricard (Maristes) i tants d’altres que perviuen en el nostre cor.

Però el veritable pal de paller de la Fundació Escó han estat un innombrable grup de voluntaris i voluntàries de tota edat i condició que de forma compromesa, any rere any configuren la gran actuació de la nostra entitat, permetent que oferim als infants i les famílies més necessitats un servei constant, no únicament a l’estiu, sinó tot l’any, així com un grup de professionals que reforcen l’estabilitat de les actuacions.

Sempre tenim en compte que els principals protagonistes, la raó de ser de la fundació, són les famílies i els veïns del barri del Raval als quals els estem molt agraïts perquè ens han acollit amb els braços oberts, amb un profund respecte i amb gran sentit de generositat durant tants anys.

Disposem d’un ideari que ens serveix de guia i referent per a les nostres iniciatives, prioritats i actuacions, ens defineix sobre el sentit i la finalitat última de la Fundació Escó. En aquest sentit, la voluntat fundacional, fixada amb precisió als nostres estatuts, és mantenir i fer créixer una obra dedicada a la promoció i el desenvolupament integral de les famílies i prioritàriament, dels infants i joves que viuen en una situació de risc d’exclusió social i marginalitat. Tenim clar que qui ens inspira és Jesús de Natzaret, amb la seva Paraula i la seva Obra envers els pobres del seu temps, ens volem emmirallar en la seva figura com exemple suprem de servei a la humanitat i en el missatge evangèlic que representa. Per això, el criteri que orienta la nostra actuació és l’opció pels més pobres entre els pobres, aquells que viuen una situació de greu indefensió social que, humilment, volem ajudar a superar.

Aquest barri del Raval és un micromón ple d’humanitat, diversitat màxima i mancances de tota mena, que intenta adaptar-se als canvis del temps. Sempre al llarg de la seva història, ha presentat una sèrie de característiques que defineixen la seva situació actual, uns trets generadors de necessitats socials a les quals la Fundació Escó ha donat i continua donant respostes, perquè cerquem la implicació de la persona en el seu procés de canvi, d’integració i millora social. Pretenem que la persona en risc es faci conscient de la seva realitat, de les seves limitacions i també de les capacitats i potencialitats, tot ajudant-la a que ella mateixa adquireixi una dignitat individual, que posi les eines personals necessàries per créixer, per superar les dificultats de la vida.

Finalment, volem expressar el nostre profund i sincer agraïment, ara que celebrem amb joia el nostre trentè aniversari, a totes aquelles administracions públiques, associacions, fundacions, ordes i congregacions religioses, entitats educatives i de formació en el lleure, escoles, empreses, institucions, entitats de crèdit, parròquies, serveis…¡ molt especialment a les persones, individuals i sovint anònimes, per la confiança que han dipositat sense reserves en el nostre projecte. Una confiança que ens ha permès , dia a dia, fer realitat el somni de la Fundació Escó: acompanyar les famílies en el seu creixement i continuar sent presència i testimoni d’Església.

Josep Puyol Mor

President de la Fundació Escó

Barcelona, abril 2015

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *